3 setmanes, 1 dia i 19h:
Un lavabo embussat, una nevera espatllada, un ordinador que no va, un horari fora del normal(anormal per unes europees com nosaltres!), pols i bruticia per tot arreu, molta calor, suor i set, unes bicicletes atrotinades i de joguina per desplacar-nos d'una punta a l'altra, gent que t'atossiga allà on vas, begudes calentes, mans tallades i cremades de rentar la roba a mà cada dos per tres, una llengua incomprensible i desconeguda (algunes vegades), un somriure forcat que desencaixa la mandibula, i...
Pero tot i aixi riem, disfrutem i seguim buscant el nostre lloc en aquest pais ple de petits encants amagats; nens que ens miren curiosament com si fossim el "Floquet de Neu" que ha arribat de nou al zoo!, dones que son superheroines!!, tan fortes que tan sols amb el cap aguanten i porten paquets increiblement grans i pesats, nens que se'n riuen dels seus propis dibuixos, gent que et saluda allà on vas i passes, unes cerveses increiblement grans i bones, un sol que et posa morena dia rere dia!, un nou concepte de compra i de mercat, de mecànic i de negoci, una nova musica i ball, una piscina refrescant i relaxant, uns nous menjars i fruits exotics, un altre concepte del temps, una nova filosofia; on el més important son la pasciència i la serenitat, unes mirades i somriures que els nens et regalen a cada moment i sense cap perquè, omplint qualsevol buit per gran que sigui, una ganyota que busca la nostra complicitat i una mirada perduda que no entén res del que acabem d'explicar..., en fi! milers de coses i moments que a vegades ens passen desapercebuts, pero que al final del dia donen un sentit a allo que en un principi podia semblar absurd.
Seguim disfrutant i patint la nostra aventura, pero el positiu sempre acaba dominant la resta!!! i per suposat els vostres missatges/comentaris ens animen i ens encoratgen cada vegada més!!! moltissimes gracies a tots!!! ja intentarem actualitzar el blog més sovint :p!!
I no oblideu que nosaltres també us trobem a faltar!!a tots i cadascun de vosaltres; individualment, en grup i en qualsevol moment, a l'esplai, la familia, al macba i els grups de nens i adults dels piiiiiip(:p), les classes de francès, els moments tranquils prenent alguna coseta i els dies de festa boja o no tan boja!, els pares i mares de totes les comisions noves i les de tota la vida!, els alliberats i alliberades, els que també esteu vivint la vostra aventura, els de l'escola, l'institut, la universitat, els poblets d'estiu i els de la feina, els que fa poc que ens coneixem i els de tota la vida, els grans, els petits... en fi! a tots tots i tots!!!
Un petonas a tots!!!
La Mar i la Carlota.
LES MARLOTES.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

6 comentaris:
Aixxx...que maco nenes! M'ha encantat! Ja esteu vivint a un altre lloc, no? Millor oi? :) Guai! Per aquí sense novetats a destacar...si n'hi ha alguna ja us la farem saber! ;)Ale nens a disfrutar al màxim!!
PD: Carlota tas guapeta e! Tu tb Mar, però la novetat era la Carloteta! :p
Un bacio! Muaa
Anna
Ei!!!! soy lydia!!
vaya pelada tias!!
carlota estas guapisima!! esto es lo que necesitabas!! eh?? tan aburrida de tu pelo que estabas...
que monos los niños! supongo que será la fuente de inspiración para aguantar los malos tragos no??
besitos a las dos!!
guapas!!
EEEEEEEEEIIIIIIIII petardes!!!! que us estimem molt, i en els mals moments penseu en tots nosaltres que des d'aquí us enviem cada dia forces i energies.
Jo, personalment us admiro i m'hagués encantat haver tingut una iniciativa com la vostra i el valor de dur-ho a terme, així que molts i molts ànims!!!!!! petons a les dos!!!!!! esteu genials!
Anahí
Benvolgudes Mar i Carlota:
Estem molt contents de les experiencies inolvidables que esteu gaudin continuament,tant diferentes de les que estaveu acotumades. Intenteu disfrutar al maxim i viure les experiencies. Ens agradraia apiguer el nom del poble en que viviu. Nosaltres estem molt be. Ahir vaig fer un workshop internacional que varen vindre 52 cirurgians de tota Espanya Italia i Portugal va estar molt be i molt intens tambe. Si em dieu com penjar la foto ho faré.
Molts petons
Joan i Nuria
Marlotes!!! Feu posar els pèls de punta! Quina passada! Encantats de poder sentir, encara que només sigui a través de les vostres paraules, una miqueta del que esteu vivint!
Seguiu recopilant experiències per nosaltres, vale?
Un petonàs enorme!
PD: Joan i Núria, són a la capital, Ouagadougou (he fet un copiar i pegar eh? sóc incapaç de memoritzar el nom).
Mar, soc l'Avia Marcel·la.
He pogut llegir el missatge que heu enviat. Com se'us acudeixen aquestes coses tant maques? M'ha emocionat molt. Voldria veurus per un forat, i veure to això d'aquí. Em sembla que esteu contentes i això em fa feliç perque tenia por que fos massa dur per parell d'urbanitas com vosaltres. Estava molt preucupada. Escriviu força i envieu fotografies que os trobem molt a faltar.
UN peto molt fort y una abraçada molt molt forta. Adeusiau estimades.
HOla soc l'Aritz.
Veig que tot os sembla ja cotidià i que esteu normalitzant bastant la situació. Tot i això hem puc fer a l'idea que es dur tenir tanst kilometres de distància de casa vostre.
Tan sols desitjavos que disfruteu de les persones amb quí esteu rodejades, també de la naturalessa y que tingueu compte amb no encarinyabus molt amb els nens perque tard o dora els vostres camins es separaran. Molts anims i trobeu el cami de la felicitat durant aquest temps en aquest pais.
Un petonaaaaaas molt fort.
Aritz
Publica un comentari a l'entrada